El rubor, com a producte cosmètic utilitzat per afegir una sensació rosada i tridimensional a la cara, té una història igualment llarga que es remunta a civilitzacions antigues. L'ús deruborera bastant comú a l'antic Egipte. Considerats els antics egipcismaquillatgeuna part important de la vida quotidiana, i feien servir el vermellmineral en pols(com l'hematita) per aplicar a les galtes per afegir grollera a la cara.
A més, també utilitzen altres colors naturals per decorar la cara, fent que la cara sembli més sana i vibrant. Els colorets també eren populars a l'antiga Grècia. Els antics grecs creien que la complexió natural era un símbol de bellesa, de manera que quan participaven en activitats públiques, la gent sovint utilitzava el rubor per imitar el groller natural després de l'exercici. Aleshores, el rubor s'anomenava "rojo" i normalment es feia de vermell o ocre vermell. Els antics romans també van heretar aquesta tradició. El rubor era molt utilitzat a la societat romana, independentment del gènere, tant homes com dones feien servir el rubor per modificar la cara. El coloret que feien servir els romans anava de vegades lligat amb plom, una pràctica generalment acceptada a l'època, tot i que a la llarga era perjudicial per a la salut. Durant l'edat mitjana, els costums de maquillar-se a Europa van patir alguns canvis. Hi va haver un temps en què el maquillatge massa obvi es considerava immoral, sobretot en els cercles religiosos.
No obstant això, el rubor com a petit embelliment encara és acceptat per algunes classes socials. Durant el Renaixement, amb el ressorgiment de l'art i la ciència, el maquillatge es va tornar a posar de moda. El rubor d'aquesta època es feia normalment a partir de pigments naturals com ara laterita o pètals de rosa. Als segles XVIII i XIX es va fer més habitual l'ús del rubor, sobretot entre les classes altes. El rubor d'aquest període s'acostuma a utilitzar en forma de pols i, de vegades, es barreja amb cremes.
A principis del segle XX, amb l'auge de la indústria cosmètica moderna, les formes i els tipus de rubor es van fer més diversos. Comencen a aparèixer al mercat els rubors en pols, pasta i fins i tot líquids. Al mateix temps, amb la influència de les pel·lícules de Hollywood, el rubor s'ha convertit en una eina important per donar forma a la imatge de la pantalla. El rubor modern no només es presenta en una gran varietat de formes, incloent pols, pasta, líquid i coixí, sinó també en una varietat més rica de colors, des de carn natural fins a vermell viu, per satisfer les necessitats de diferents tons de pell i estils de maquillatge. La història i l'origen del rubor reflecteixen els canvis en la recerca de la societat humana de la bellesa i els estàndards estètics, i també són testimonis del desenvolupament de la tecnologia de maquillatge i la indústria cosmètica.
Hora de publicació: 11-set-2024