El colorete, com a producte cosmètic utilitzat per afegir una sensació rosada i tridimensional a la cara, té una història igualment llarga que es remunta a civilitzacions antigues. L'ús deruborera força comú a l'antic Egipte. Els antics egipcis consideravenmaquillatgeuna part important de la vida quotidiana, i utilitzaven el vermellpols de mineral(com l'hematita) per aplicar-lo a les galtes per donar-li un toc vermellós a la cara.
A més, també utilitzen altres colors naturals per decorar la cara, fent que la cara sembli més sana i vibrant. Els coloretes també eren populars a l'antiga Grècia. Els antics grecs creien que la complexió natural era un símbol de bellesa, per la qual cosa quan participaven en activitats públiques, la gent sovint utilitzava el coloret per imitar la vermellor natural després de l'exercici. En aquell moment, el coloret s'anomenava "ruddy" i normalment estava fet de vermelló o ocre vermell. Els antics romans també van heretar aquesta tradició. El coloret s'utilitzava àmpliament a la societat romana, independentment del gènere, tant homes com dones utilitzaven el coloret per modificar la cara. El coloret utilitzat pels romans de vegades estava barrejat amb plom, una pràctica que era generalment acceptada en aquell moment, tot i que era perjudicial per a la salut a la llarga. Durant l'Edat Mitjana, els costums de maquillar-se a Europa van patir alguns canvis. Hi va haver una època en què el maquillatge massa evident es considerava immoral, especialment en cercles religiosos.
Tanmateix, el coloret com a lleuger adornament encara és acceptat per algunes classes socials. Durant el Renaixement, amb el renaixement de l'art i la ciència, el maquillatge va tornar a posar-se de moda. El coloret d'aquest període normalment es feia amb pigments naturals com la laterita o els pètals de rosa. Als segles XVIII i XIX, l'ús del coloret es va fer més comú, especialment entre les classes altes. El coloret d'aquest període normalment s'utilitza en forma de pols i, de vegades, es barreja en cremes.
A principis del segle XX, amb l'auge de la indústria cosmètica moderna, les formes i els tipus de colorete es van tornar més diversos. Els coloretes en pols, en pasta i fins i tot líquids comencen a aparèixer al mercat. Al mateix temps, amb la influència de les pel·lícules de Hollywood, el colorete s'ha convertit en una eina important per donar forma a la imatge de la pantalla. El colorete modern no només es presenta en una àmplia varietat de formes, com ara pols, pasta, líquid i coixí, sinó també en una varietat més rica de colors, des del color carn natural fins al vermell viu, per satisfer les necessitats de diferents tons de pell i estils de maquillatge. La història i l'origen del colorete reflecteixen els canvis en la recerca de la bellesa i els estàndards estètics de la societat humana, i també són testimonis del desenvolupament de la tecnologia del maquillatge i la indústria cosmètica.
Data de publicació: 11 de setembre de 2024
